demaneguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /de.ma.neˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

demaneguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb demanar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] demanessis, demanesses, demanassis, demanasses o demanares.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ma·ne·gues·ses (5)