demaneu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.məˈnɛw/
	balear /də.məˈnəw/, /də.məˈnɛw/
Occidental:	/de.maˈnew/

• Rimes: -ɛw

Verb

demaneu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de demanar.

   [Vosaltres/vós] demaneu o demanau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb demanar.

   [Que vosaltres/vós] demaneu.

3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb demanar.

   Demaneu o demanau [vosaltres/vós].

Interjecció

demaneu

1. Expressió que indica i substitueix una enumeració molt llarga o diversa

Sinònims

• Segons el registre utilitzat: demana! (de tu), demani! (de vostè).

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ma·neu (3)