dena

Potser volíeu: déna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 1) oriental /ˈdɛ.nə/, occidental /ˈde.na/
• Rimes: -ɛna
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 2) oriental /ˈde.nə/, occidental /ˈde.na/
• Rimes: -ena
• Etimologia: [1] Del català antic deena, del llatí vulgar *decēna, segle XV.
• Etimologia: [2] Eufemisme de Déu.

Nom

dena f. ‎(plural denes)

1. (antic) Forma alternativa de desena.
2. Sèrie de deu avemaries que forma part del rosari.
3. Gra més gros d’un rosari que separa grups de deu grans més petits, usat per a comptar els gloriapatris.

Traduccions

Deu avemaries

• Anglès: decade ^(en)
• Castellà: diez ^(es) m.
• Francès: dizaine ^(fr) f.

Gra gros d’un rosari

• Castellà: diez ^(es) m.
• Francès: pater ^(fr) m.

Nom

dena m. ‎(només en singular)

1. (vulgarisme, renecs) Déu

Variants

• déna (grafia obsoleta)

Derivats

• càgon dena
• vatua dena
• me caso en dena

Miscel·lània

• Síl·labes: de·na (2)
• Anagrames: nade, neda, nedà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB