denostar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /de.nosˈtaɾ/, meridional /de.nohˈtaɾ/

Americà: alt /de.n(o)sˈtaɾ/, baix /de.nohˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí dehonestare.

Verb

denostar trans. ‎(present denuesto, passat denosté, futur denostaré)

1. insultar, degradar

   «Entonces lejos de ceder se ha exasperado y le ha denostado diciéndole mal padre y otras espresiones que no recuerda...» (José Feced y Temprado, Manual del gobernadorcillo, en el ejercicio de sus atribuciones judiciales y escriturias: guía del hombre de negocios en Filipinas, 1867, pàgina 52)

   llavors, lluny de cedir s'ha exasperat i l'ha insultat dient-li mal pare i altres expressions que no recorda.

Sinònims

• injuriar, maldecir

Antònims

• alabar, bendecir