densus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɛn.sʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu dens-.

Adjectiu

dēnsus m., dēnsa f., dēnsum n. ‎(comparatiu densior, superlatiu densissimus)

1. dens

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	dēnsus	dēnsa	dēnsum		dēnsī	dēnsae	dēnsa
Vocatiu	dēnse	dēnsa	dēnsum		dēnsī	dēnsae	dēnsa
Acusatiu	dēnsum	dēnsam	dēnsum		dēnsōs	dēnsās	dēnsa
Genitiu	dēnsī	dēnsae	dēnsī		dēnsōrum	dēnsārum	dēnsōrum
Datiu	dēnsō	dēnsae	dēnsō		dēnsīs
Ablatiu	dēnsō	dēnsā	dēnsō		dēnsīs

Antònims

• rārus

Derivats

• denseo
• densitas