desbromares

Català

Verb

desbromares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de desbromar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb desbromar.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·bro·ma·res (4)
• Anagrames: desbromar-se, desemborsar