desencoles
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Potser volíeu: desencolés
Català
Verb
desencoles
- Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de desencolar.
- (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb desencolar.
Variants
- [2] desencolis
Miscel·lània
- Síl·labes: des·en·co·les (4)
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads