deses

Potser volíeu: desés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈde.zəs/, /ˈdɛ.zəs/
	balear /ˈdə.zəs/, /ˈdɛ.zəs/
Occidental:	/ˈde.zes/

Verb

deses

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de desar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb desar.

Variants

• [2] desis

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ses (2)
• Anagrames: sedes, sedés

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdeː.sɛs/
• Etimologia: De desideo.

Adjectiu

dēses m. f. n. ‎(genitiu dēsidis)

1. ociós, inactiu, desenfeinat

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	dēses			dēsidēs	dēsidia
Vocatiu	dēses			dēsidēs	dēsidia
Acusatiu	dēsidem	dēses		dēsidēs	dēsidia
Genitiu	dēsidis			dēsidium
Datiu	dēsidī			dēsidibus
Ablatiu	dēsidī			dēsidibus

Sinònims

• iners, ̣segnis, piger, ignavus, socors, tardus