desmamara

Potser volíeu: desmamarà

Català

Verb

desmamara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desmamar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desmamar.

Variants

• [1] desmamessi, desmamessa, desmameguessa, desmamés, desmamàs
• [2] desmamegués, desmamés, desmamàs

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ma·ma·ra (4)