desobeigueren
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
Verb
desobeigueren
- (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de desobeir.
- (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.
Variants
- [1] desobeïren
- [2] desobeiguessen, desobeïssin, desobeïssen, desobeïren
Miscel·lània
- Síl·labes: des·o·bei·gue·ren (5)
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads