desobeigueva

Català

Verb

desobeigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de desobeir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de desobeir.

Variants

• [1] desobeïva, desobeïa
• [2] desobeïva, desobeïa

Miscel·lània

• Síl·labes: des·o·bei·gue·va (5)