difficilis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dɪfˈfɪ.kɪ.lɪs/

Adjectiu

difficilis m., f., difficile n. ‎(comparatiu difficilior, superlatiu difficillimus)

1. difícil

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	difficilis	difficile		difficilēs	difficilia
Vocatiu	difficilis	difficile		difficilēs	difficilia
Acusatiu	difficilem	difficile		difficilēs	difficilia
Genitiu	difficilis			difficilium
Datiu	difficilī			difficilibus
Ablatiu	difficilī			difficilibus

Variants

• difficul

Antònims

• facilis

Relacionats

• difficultas

Descendents

• Castellà: difícil
• Català: difícil
• Francès: difficile
• Italià: difficile
• Occità: dificile

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «difficilis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.