dignaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diŋˈna.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈna.ɾen/, valencià /diɡˈna.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

dignaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de dignar-se.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• [2] dignessin, dignessen, dignassin, dignassen

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·na·ren (3)