dignares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diŋˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈna.ɾes/, valencià /diɡˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

dignares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de dignar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• [2] dignessis, dignesses, dignassis, dignasses

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·na·res (3)
• Heterograma de 8 lletres (adeginrs)