dignava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diŋˈna.βə/, balear /diŋˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈna.βa/
	valencià /diɡˈna.va/, /diɡˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

dignava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de dignar-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de dignar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·na·va (3)
• Anagrama: advinga