dinya

Potser volíeu: dinyà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdi.ɲə/, occidental /ˈdi.ɲa/
• Rimes: -iɲa

Verb

dinya

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de dinyar-la.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb dinyar-la.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·nya (2)
• Anagrames: danyi, danyí