dinyar

Català

Verb

dinyar

1. Forma de l'infinitiu dinyar-la.

Caló català

• Pronúncia: /diˈɲa/
• Etimologia: Del romaní dinja ‎(«donà»), passat dialectal del comú das, del verb del ‎(«donar»).

Verb

dinyar ‎(dinjá) ‎(present dinyo, dinyes, imperatiu dinyén)

1. donar

Descendents

• Català: dinyar-la

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33