disgusto

Potser volíeu: disgustó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dizˈɡus.tu/
	balear /dizˈɣus.to/, /dizˈɣus.tu/
Occidental:	/dizˈɣus.to/

Verb

disgusto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de disgustar.

Variants

• disguste, disgust, disgusti

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·gus·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \dizˈɣus.to\, meridional \dihˈɣuh.to\

Americà: alt \dizˈɣus.t(o)\, baix \dihˈɣuh.to\

• Rimes: -usto
• Etimologia: Deverbal de disgustar.

Nom

disgusto m. ‎(plural disgustos)

1. disgust

Verb

disgusto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb disgustar

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·gus·to (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre disgusto