disloquis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dizˈɫɔ.kis/
• Rimes: -ɔkis

Verb

disloquis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb dislocar.

Variants

• disloques

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·lo·quis (3)