disputa

Potser volíeu: disputà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /disˈpu.tə/, occidental /disˈpu.ta/
• Rimes: -uta
• Etimologia: De disputar, segle XV.

Nom

disputa f. ‎(plural disputes)

1. Acció o efecte de disputar.

Verb

disputa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de disputar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb disputar.

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·pu·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (adipstu)