disputares

Català

Verb

disputares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de disputar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb disputar.

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·pu·ta·res (4)
• Anagrames: disputar-se, persuadits