doblegue

Potser volíeu: doblegué

Català

Verb

doblegue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de doblegar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb doblegar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb doblegar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb doblegar.

Miscel·lània

• Síl·labes: do·ble·gue (3)