docte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdɔk.tə/, occidental /ˈdɔk.te/
• Etimologia: Del llatí doctus, segle XV, participi de docēre ‎(«ensenyar»).

Adjectiu

docte m. ‎(femení docta, plural invariable doctes)

1. Que té grans coneixements sobre un tema determinat.

Sinònims

• erudit

Traduccions

Traduccions

• Castellà: docto ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: doc·te (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB