dolens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɔ.lɛns/
• Etimologia: Derivat de doleō.

Adjectiu

dolēns m. f. n. ‎(genitiu dolentis, comparatiu dolentior, superlatiu dolentissimus)

1. dolgut
2. lamentable

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	dolēns			dolentēs	dolentia
Vocatiu	dolēns			dolentēs	dolentia
Acusatiu	dolentem	dolēns		dolentēs	dolentia
Genitiu	dolentis			dolentium
Datiu	dolentī			dolentibus
Ablatiu	dolentī			dolentibus