dolo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɔ.loː/
• Etimologia: Del protoitàlic *dolaō, de l'arrel protoindoeuropea *delh₁- («tallar, separar»), cognat del verb doleō.

Verb

dolō ‎(1a present^?), dolās ‎(2a present), dolāre ‎(infinitiu), dolāvī ‎(perfet), dolātum ‎(supí)

1. tallar amb destral, jo tallo

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wortenbuch, 1959, p.194-196