drethavent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌdɾɛ.təˈβɛn/
	balear /ˌdɾə.təˈvənt/, /ˌdɾɛ.təˈvɛn/
Occidental:	nord-occidental /ˌdɾe.taˈβen/
	valencià /ˌdɾe.taˈvent/, /ˌdɾe.taˈβen/

• Rimes: -ɛnt
• Etimologia: De dret i havent.

Nom

drethavent m. f. ‎(plural drethavents)

1. A l’impost de successions, perceptor del patrimoni transmès.

Sinònims

• causahavent

Traduccions

Traduccions

• Anglès: beneficiary ^(en)
• Castellà: derechohabiente ^(es) m. f., causahabiente ^(es) m. f.
• Francès: bien public ^(fr), bien collectif ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: dret·ha·vent (3)

Vegeu també

• Diccionari de fiscalitat, Universitat de Barcelona.
• Obres de referència: DIEC, Termcat