dringue

Català

Verb

dringue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dringar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dringar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dringar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dringar.

Variants

• [1] dringo, dringui, dring
• [2] dringui
• [3] dringui
• [4] dringui

Miscel·lània

• Síl·labes: drin·gue (2)
• Heterograma de 7 lletres (deginru)
• Anagrama: gerundi