dropo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈdɾo.pu/
	balear /ˈdɾo.po/, /ˈdɾo.pu/
Occidental:	/ˈdɾo.po/

• Etimologia: Del català antic dròpego ‎(«obès panxut, de moviment feixuc»), del llatí hydropicus ‎(«hidròpic») per afèresi, del grec antic ὑδρωπικός ‎(hydrōpikós), de ὕδρωψ ‎(hýdrōps, «hidropesia»), de ὕδωρ ‎(hýdōr, «aigua») per la retenció de líquids, segle XVIII. Cognat del portuguès trôpego.

Adjectiu

dropo m. ‎(femení dropa, plural masculí dropos, plural femení dropes)

1. Que defuig el treball.

Variants

• dròpol

Sinònims

• poltró

Traduccions

Que defuig el treball

• Anglès: lazy ^(en)
• Castellà: vago ^(es)
• Francès: flemmard ^(fr)

Nom

dropo m. ‎(plural dropos, femení dropa)

1. Persona que defuig el treball.

Sinònims

• vagabund, vagarro

Derivats

• dropejar, droperia, endropir, fer el dropo

Traduccions

Persona que defuig el treball

• Anglès: lazybones ^(en)
• Castellà: vago ^(es)
• Francès: flemmard ^(fr)

Verb

dropo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dropar.

Variants

• drope

Miscel·lània

• Síl·labes: dro·po (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈdɾo.po/

Americà: alt /ˈd͡zo.p(o)/, baix /ˈdɾo.po/

• Rimes: -opo

Verb

dropo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb dropar