dupliqueguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /du.pɫi.keˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

dupliqueguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb duplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] dupliquessis, dupliquesses, duplicassis, duplicasses o duplicares.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·pli·que·gues·ses (5)