ebrenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈβɾɛŋ/
	balear /əˈbɾəŋk/, /əˈbɾɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /eˈβɾeŋ/
	valencià /eˈbɾeŋk/, /eˈβɾeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De Ebre i el sufix -enc.

Adjectiu

ebrenc m. ‎(femení ebrenca, plural masculí ebrencs, plural femení ebrenques)

1. Relatiu a l’Ebre o a la seva ribera.
2. Relatiu als naturals de la conca del baix Ebre.

Nom

ebrenc m. ‎(plural ebrencs, femení ebrenca)

1. Natural de la conca del baix Ebre.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·brenc (2)
• Anagrama: creben

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV