edicte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈðik.tə/, occidental /eˈðik.te/
• Rimes: -ikte
• Parònim: addicte
• Etimologia: Del llatí ēdictum, de ēdīcō ‎(«proclamar»), de dīcō ‎(«dir»), segle XIV.

Nom

edicte m. ‎(plural edictes)

1. Promulgació d’una disposició, resolució, citació, feta per l’autoritat competent.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: edict ^(en)
• Castellà: edicto ^(es) m.
• Francès: édit ^(fr) m.
• Italià: editto ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·dic·te (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB