efeb

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈfɛp/
	balear /əˈfəp/, /əˈfɛp/
Occidental:	/eˈfep/

• Rimes: -ɛp
• Etimologia: Del llatí ephēbus, segle XIX, aquest del grec antic ἔφηβος ‎(éphēbos, «adolescent»).

Nom

efeb m. ‎(plural efebs)

1. En l'antiga Grècia, noi d'entre divuit i vint-i-dos o vint-i-tres anys.

Sinònims

• efebus

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: e·feb (2)
• Anagrama: befe ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB