efigie

Potser volíeu: efígie

Català

Verb

efigie

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de efigiar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb efigiar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb efigiar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb efigiar.

Variants

• [1] efigio, efigiï
• [2] efigiï
• [3] efigiï
• [4] efigiï

Miscel·lània

• Síl·labes: e·fi·gi·e (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /eˈfi.xje/, meridional /eˈfi.hje/

Americà: alt /eˈfi.xje/, baix /eˈfi.hje/, austral /eˈfi.xje/

• Rimes: -ixje

Nom

efigie f. ‎(plural efigies)

1. (Pintura) efígie

Miscel·lània

• Síl·labes: e·fi·gie (3)

Vegeu també

• efigie. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].