elatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɫəˈtiw/, occidental /e.ɫaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí elatīvus, de elātus, participi de efferō ‎(«endur-se»).

Nom

elatiu m. ‎(plural elatius)

1. Cas gramatical locatiu en certes llengües que adopta una paraula que expressa procedència des de dins d'un lloc o final d'una acció o d'un període de temps.

   poika tulee kaupungista

   en finès, el nen ve de la ciutat (kaupungista és l'elatiu de kaupunki, ciutat)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: elative ^(en)
• Castellà: elativo ^(es) m.
• Francès: élatif ^(fr) m.
• Italià: elativo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·la·tiu (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeiltu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Termcat