emasculara

Potser volíeu: emascularà

Català

Verb

emasculara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb emascular.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb emascular.

Variants

• [1] emasculés, emasculàs
• [2] emasculés, emasculàs

Miscel·lània

• Síl·labes: e·mas·cu·la·ra (5)
• Anagrames: escamarlau, malcasareu, malcasàreu