emblavires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bɫəˈβi.ɾəs/, balear /əm.bɫəˈvi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /em.bɫaˈβi.ɾes/
	valencià /em.bɫaˈvi.ɾes/, /em.bɫaˈβi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

emblavires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de emblavir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emblavir.

Variants

• [2] emblavissis, emblavisses

Miscel·lània

• Síl·labes: em·bla·vi·res (4)
• Anagrames: blaverisme, emblavir-se, verbalisme