embofegue

Català

Verb

embofegue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de embofegar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb embofegar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb embofegar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb embofegar.

Variants

• [1] embofego, embofegui, embofeg
• [2] embofegui
• [3] embofegui
• [4] embofegui

Miscel·lània

• Síl·labes: em·bo·fe·gue (4)