emboir

Català

Verb

emboir

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de emboirar.

Variants

• emboiro, emboire, emboiri

Miscel·lània

• Síl·labes: em·bo·ir (3)
• Heterograma de 6 lletres (beimor)
• Anagrames: bomiré, obirem, obríem