emboires

Potser volíeu: emboirés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əmˈbɔj.ɾəs/, occidental /emˈbɔj.ɾes/

Verb

emboires

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de emboirar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb emboirar.

Variants

• [2] emboiris, emboiros

Miscel·lània

• Síl·labes: em·boi·res (3)