embotonara

Potser volíeu: embotonarà

Català

Verb

embotonara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb embotonar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb embotonar.

Variants

• [1] embotonés, embotonàs
• [2] embotonés, embotonàs

Miscel·lània

• Síl·labes: em·bo·to·na·ra (5)
• Anagrames: abotonarem, abotonàrem