emfiteuta

Oriental:	/əɱ.fiˈtɛw.tə/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fiˈtɛw.ta/
	valencià /eɱ.fiˈtɛw.ta/, /eɱ.fiˈtɛw.tɛ/

Etimologia: Del llatí emphyteuta, del grec antic ἐμφυτευτής ‎(emphyteutḗs), de ἐμφυτεύω ‎(emphyteúо̄, «empeltar»), segle XIV.

emfiteuta m. f. ‎(plural emfiteutes)

Senyor útil, persona que té el domini útil sobre un bé immoble cedit a emfiteusi pel senyor directe.

Català