empairar-se

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əm.pəjˈɾar.sə/
balear /əm.pəjˈɾaɾ.sə/, /əm.pəj.ɾərˈsə/
Occidental: /em.pajˈɾaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Fals tall sil·làbic de pairar-se’n per les formes proclítiques (ens en pairem > ens empairem).

Verb

empairar-se intr. pron.

  1. (gironí, empordanès) Pairar-se d’alguna cosa, no complir una obligació.
    Em vaig empairar d'anar a treballar a l'hort.

Conjugació

Paradigmes de flexió: m'empairo, s'empaira, ens empairem

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads