emparava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.pəˈɾa.βə/, balear /əm.pəˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /em.paˈɾa.βa/
	valencià /em.paˈɾa.va/, /em.paˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

emparava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de emparar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de emparar.

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pa·ra·va (4)