empenya

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈpɛ.ɲə/ⓘ
	balear /əmˈpə.ɲə/, /əmˈpɛ.ɲə/
Occidental:	/emˈpe.ɲa/
Informal:	nord-occidental /amˈpe.ɲa/

• Rimes: -ɛɲa
• Homòfon: empènyer
• Etimologia: Del francès empeigne, del llatí vulgar *impectine, del clàssic pecten ‎(«pinta») per la forma dels metatarsos, segle XIV.

Nom

empenya f. ‎(plural empenyes)

1. Part superior del peu des del turmell fins als dits.
2. Part superior del calçat.

Derivats

• sobreempenya

Traduccions

Part superior del peu

• Anglès: instep ^(en), forefoot ^(en)
• Castellà: empeine ^(es) m.
• Francès: cou-de-pied ^(fr) m.

Part superior del calçat

• Anglès: instep ^(en)
• Castellà: empeine ^(es) m.
• Francès: empeigne ^(fr) m.

Verb

empenya

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb empènyer.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb empènyer.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb empènyer.

Variants

• [1] empenyi, empengui
• [2] empenyi, empengui, empenyo
• [3] empenyi, empengui

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·nya (3)
• Anagrama: empanye

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB