emperla

Potser volíeu: emperlà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əmˈpɛr.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /emˈpɛr.ɫa/
	valencià /emˈpɛɾ.ɫa/, /emˈpɛɾ.ɫɛ/

• Rimes: -ɛɾla

Verb

emperla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de emperlar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb emperlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: em·per·la (3)
• Anagrames: pelarem, pelàrem