emperle

Català

Verb

emperle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de emperlar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb emperlar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb emperlar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb emperlar.

Variants

• [1] emperlo, emperli, emperl
• [2] emperli
• [3] emperli
• [4] emperli

Miscel·lània

• Síl·labes: em·per·le (3)