emperles

Potser volíeu: emperlés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əmˈpɛr.ɫəs/, occidental /emˈpɛɾ.ɫes/
• Rimes: -ɛɾles

Verb

emperles

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de emperlar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb emperlar.

Variants

• [2] emperlis

Miscel·lània

• Síl·labes: em·per·les (3)