emperleu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.pərˈɫɛw/
	balear /əm.pəɾˈɫəw/, /əm.pərˈɫɛw/
Occidental:	/em.peɾˈɫew/

• Rimes: -ɛw

Verb

emperleu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de emperlar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb emperlar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb emperlar.

Variants

• [1] emperlau
• [3] emperlau

Miscel·lània

• Síl·labes: em·per·leu (3)