enarta

Potser volíeu: enartà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈnar.tə/, occidental /eˈnaɾ.ta/
• Rimes: -aɾta

Verb

enarta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de enartar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb enartar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ar·ta (3)
• Anagrama: arenat