encabotem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əŋ.kə.βuˈtɛm/
balear /əŋ.kə.boˈtəm/, /əŋ.kə.buˈtɛm/
Occidental: /eŋ.ka.boˈtem/

Verb

encabotem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb encabotar-se.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb encabotar-se.

Miscel·lània

  • Síl·labes: en·ca·bo·tem (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads